Via poc interessant en conjunt, que s’enfila pel vessant oest de l’Agulla del Sol Ponent, guanyant el cim a cop d’expansió. L’escalada esdevé monòtona i poc engrescadora, llevat d’un parell de passos puntuals que ens exigeixen una mica més. En definitiva, una via del tot prescindible, només aconsellable si busquem practicar amb els estreps sense…
Des de la seva obertura l’any 1971 la Punsola ha esdevingut un dels traçats més populars del Massís i la gran clàssica del Cavall Bernat. La via segueix al peu de la lletra l’aresta nord-est, primer per amables rampes, que poc a poc donen pas a un terreny vertical i fins i tot lleugerament desplomat…
Sinuosa i estratègica la Ve-Mu s’enfila quasi exclusivament en artificial per la cinglera fins trobar el punt més dèbil per on creuar, d’una manera sorprenent, el fragorós Salt de Sallent. Abans però, haurem d’haver superat un bonic sostre, que ens deixa suspesos sobre l’aigua, en un ambient més propi dels remots tepuys veneçolans. Malgrat el…
El Ganivet de Diables resta empetitit per la contundència del Serrat de les Onze. No obstant la seva aresta esmolada i la cridanera fissura en forma d’arc per on transcorre la Reina-Sànchez fan que no passi desapercebuda i li retornen la rellevància que es mereix. La Paul-Gustau, oberta l’any 1973 pels membres del GEDE Paul…
D‘una elegància indiscutible, la Mas-Brullet, ha esdevingut amb tot mereixement una de les línies més clàssiques del Massís. Aquí la finura montserratina cedeix el pas a l’escalada més atlètica, on les fissures i els diedres prenen tot el protagonisme. A més del mitificat primer llarg, cada tirada ens regala moments inoblidables que fan d’aquesta una…
L‘Esperó Remacha és un dels panys més concorreguts de Sant Llorenç: aproximació inexistent, verticalitat i roca de primera són un bon incentiu. La ruta proposada és una combinació dels dos primers llargs de la Via Normal i el darrer de la Cristian Gutiérrez, aconseguint així un itinerari directe, mantingut i totalment equipat. La via és…
El massís de Comalestorres, contrafort oriental del pic de Comaloformo, s’eleva des de la part occidental de l’embassament de Cavallers formant uns espadats característics,. Un d’aquest primers cimalls és la Punta Ferrusola, la més modesta de la carena, que esdevé però, una balconada de primer ordre sobre la presa de Cavallers. La Barriere-Alfonso ens proposa…
Escalada combinada, amb passos acrobàtics i un traçat sensacional, 50 anys després de la seva obertura l’Anglada-Guillamon del Cavall continua essent un bon repte. Resseguint l’evident cicatriu del vessant est del Cavall, els quatre primers llargs ens regalen passatges del tot variats i d’una bellesa indiscutible. Quan la fissura es difumina definitivament és hora de…
Contundent i aclaparador el vessant nord dels Frares Encantats hipnotitza amb la seva vertiginosa verticalitat i, alhora, fa volar la imaginació, projectant nous reptes i encenent desitjos. L’aresta GAM, oberta per una de les generacions més insignes del Grup d’Alta Muntanya és tota una declaració de principis. Guanyant el Bisbe pel seu vessant més arrogant,…
En Joan Vidal encerta amb aquesta divertida línia de caire esportiu que busca l’espai lliure a la banda esquerra de la via El Kraken. Molt assegura, en l’única cosa que ens haurem de concentrar és en gaudir d’aquest bon pany de paret, deixant, això sí, l’exposició i el compromís a peu de via. L’orientació oest…
Itinerari interessant , exigent i variat, on hi trobarem fissures, diedres, plaques de roca compacta i un curt tram d’artificial; i tot això concentrat en 110 metres de via. L’orientació sud-est la converteixen en un bon destí pels matins d’hivern. La via roman pràcticament equipada, essent útils, però prescindibles, els friends o els tascons al…
El vessant oest de La Pastereta ha estat explotat de manera sistemàtica no deixant ni una línia possible per escalar. En aquest pany de paret hi conviuen diferents concepcions d’escalada, des de vies esportives passant per itineraris sobre-equipats com l’arxi-recorreguda Funció Clorofíl·lica o petites joies de l’escalada amb un sabor més autèntic com la magnífica…
Interessant via que solca l’espectacular fissura ampla que travessa la paret de dalt a baix. L’escalada esdevé atlètica i a vegades sorprenent, com durant la sortida de la quarta reunió, on ens veiem obligats a fer uns moviments acrobàtics que ens aboquen a la timba. Menció especial per la quarta tirada, una fissura-encastament de quaranta…
La CADE de l’Agulla del Centenar és una d’aquelles vies d’una lògica aclaparadora, on el concepte escalar pren tot el seu significat metre el grau perd sentit. Es tracta de 200 metres de fissura que no donen treva, on haurem de desplegar tot el nostre savoir fair per sortir airosos, envoltats en tot moment de…
La Carisma aprofita de manera magistral l’elegant vessant oest de La Mamella, permetent degustar el magnífic conglomerat que amaga aquesta altiva agulla. Forats i cantells de totes les formes i mides fan que l’acció d’escalar esdevingui tot un plaer per l’escalador sensible. La via roman pràcticament equipada, tot i que a les parts fàcils les…
Al capdamunt de la Canal de l’Ou de Colom trobem aquesta sèrie de petites agulles adossades i contraforts que culminen al cim de l’Agulla Manolito Garcia i que els Masó amb olfacte enllacen de la manera més digna. La via és discontinua i s’hi escala poc, per contra però, gaudirem d’un entorn genial amb espectaculars…
El Serrat del Moro és sinònim d’esperons impossibles, fissures i fractures, constatació fefaent d’una geologia canviant i implacable; terreny de joc ineludible amb algunes de les línies més clàssiques i de més renom de Montserrat. La Casas-Chani, juntament amb la Mas-Brullet, són les més recorregudes de la zona. Buscant l’escalada més lògica, la Casas-Chani va…
La Cadireta, un dels perfils més característics del nord montserratí demana que hi ascendim sense presses, per un cop al cim reservar una estona seient relaxadament sobre la bola somital, que esdevé el més exclusiu dels miradors. La via Guillem & Cia proposa ascendir-hi pel vessant est, en escalada combinada, només havent de menester un…
Quan la primavera esclata amb tota la seva potència impregnant Montserrat amb flaires de romaní és hora de tornar vers la Muralla Oest d’Agulles, encara que sigui fent-ho per la modesta Agulla del Contrafort. Singular roc aquest, separat de la Muralla per una estreta canal, atorgant-li així categoria d’Agulla. Pel seu vessant sud s’enfila l’encertada…
Absolutament clàssica, la Càmara-Ollé és una petita lliçó de lògica. Serpentejant a la cerca del punt més dèbil, aprofita i degusta aquest deliciós pany de paret fins atènyer l’evident fissura del vessant sud-oest, més bonica del que pugui semblar a primer cop d’ull. No espereu trobar una via super-equipada, ans al contrari, un equipament auster…
De nou el magnetisme de Sant Honorat ens crida , lluny de modes i graus, prometent-nos tranquil·litat i recolliment si estem disposats a escalar amb la discreció de qui esdevé convidat, amb cura de no fer res malbé, gaudint d’un entorn sorprenentment tranquil que convida a la pausa. L’Agulla del Corb s’eleva oferint-nos diferents perfils…
El magnífic Congost dels Esplovins, frontera entre el Turp i l’Aubenç, ostenta a la seva banda occidental una extraordinària muralla calcaria difícil de mesurar si no prenem distància. És de l’altra banda del pantà quan ens adonem de la magnitud de tot plegat. La UES, és la via fàcil de la paret i una excusa…
L‘Ou de colom és una d’aquelles rareses estrafolàries que només podem trobar a Montserrat. L’Ou fou l’última agulla de Montserrat en que s’usà la tècnica del tronc per salvar el desplom inicial. L’aresta Brucs, ja amb material d’expansió (del qual encara en resten algunes pitonisses al primer llarg) guanya primer el pedestal, per després enfilar-se…
La via s’inicia al mateix punt que l’Aresta Brucs però de seguida flanqueja cap a la dreta per anar a trobar una vertical placa al vessant sud-est. L’itinerari, una mica forçat i molt equipat és poc interessant en general. Sense cap mena de compromís, esdevé un divertimento que ens pot servir de complement per altres…
Un dels encants de la regió d’Agulles és el fet de poder escalar diferents monòlits en una sola jornada. Si ens ho estudiem una miqueta podem anar saltant d’agulla en agulla pràcticament sense caminar. El Cap de Guerrer pot ser un bon punt de partida per una d’aquestes jornades agulleres. Situat molt aprop del Refugi,…
Encara avui, més de 50 anys després de ser oberta, l’Aresta Brucs de la Vespa, representa un repte gens menyspreable. Via de categoria, curta però intensa, no ens donarà treva fins al darrer metre. Si la volem escalar haurem de donar la talla i estar disposats a assumir l’exposició, sobretot al primer llarg, difícil de…
De característiques molts similars a la seva veïna Ratafia, Ot el Bruixot guanya el que seria la natural Aresta Brucs de la Filigrana fins enllaçar amb la magnífica Via Normal, que ens mena directament al cim d’aquesta original agulla. La via,d’esperit clàssic, es troba equipada a base d’espits, col·locats allí on toca, obligant-nos a oblidar…
Els germans Estorach formaren part de les primeres fornades d’escaladors que després de la guerra civil escalen de forma regular a Montserrat. Obriren vies a l’Aglà, a l’Agulla Mare o al Timbaler del Bruc entre d’altres, i seva fou la primera ascensió a l’Agulla de l’Esquelet per el que ha acabat esdevenint la via Normal….